Quan el sol ha de marxar
de visita a altres cels
ve a tapar-nos i a abrigar
amb un llençol d’estels.
Si te’ls estimes ells et faran,
mil abraçades i petons de mel
i donant-se les mans escriuran
el teu nom dalt del cel.
Són com llums que a mitja nit
il·luminen el firmament
són gomets als que he posat
un nom ben diferent.
Però avui els ha rentat,
ara veig un núvol gran,
són estesos al terrat
aviat s’eixugaran.
LA DARRERA ESTROFA NO LA CANTAREM!!!
ara veig un núvol gran,
són estesos al terrat
aviat s’eixugaran.
LA DARRERA ESTROFA NO LA CANTAREM!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada